En descobrir l'escala de la cova Verna, vaig buscar construir una imatge on el buit fos protagonista. La geometria de la línia acompanya les caigudes d'aigua del sostre i dirigeix la mirada cap a la llum del fons, mentre la boira natural i la cascada revelen la veritable dimensió de la cavitat on l'associació Slackline Pays Basque (SPB) va establir el rècord del món de highline subterrani.
El llop d'Etiòpia (Canis simensis) s'alimenta del nèctar de les flors de la tritoma (Kniphofia uvaria), un comportament únic que s'ha descobert recentment i documentat per primera vegada. En realitzar aquesta acció, els llops també podrien actuar com a pol·linitzadors, la qual cosa representaria, potencialment, la primera interacció coneguda entre una planta i un pol·linitzador en la qual intervé un gran carnívor. El llop etíop és el carnívor més amenaçat d'Àfrica.
La fotografia va ser realitzada a la zona centre-sud d'Hongria, on un bernat pescaire (Ardea cinerea) aguaitava a les seves preses en un tranquil estany. L'escena estava il·luminada per una llum posterior que realçava el contorn de l'ocell i creava una atmosfera càlida i suggeridora. Per captar aquest instant de pesca va ser necessari treballar amb un ISO alt i una velocitat d'obturació baixa, aprofitant l'escassa llum disponible sense perdre l'essència del moment.
La costa sud de Bioko és un lloc clau per a la reproducció de les tortugues marines, on fins a quatre espècies posen els seus ous cada estació seca. Aquest moment crucial també serveix de manteniment a molts depredadors. La majoria de les cries mai arriben a la mar, com aquesta tortuga verda (Chelonia mydas) que ha estat capturada per un cranc de terra atlàntic (Johngarthia weileri). Un clar exemple de la cruesa implacable de la natura.
Els tons tardorencs de les fagedes de la Serra d'Aralar es reflecteixen en una petita bassa, creant formes abstractes que em van recordar les textures característiques de les obres de Gustav Klimt.
Un paisatge mareal fotografiat amb dron sobre els aiguamolls salins prop de Huelva, capturant els patrons esculpits per la marea baixa. En aquesta ocasió, la il·luminació lateral va donar vida a l'escena i li va conferir un to daurat, aportant profunditat i un relleu impactant al paisatge.
Els nius tenen un paper crucial en la biologia reproductiva del tamborer o llavió cendrós (Symphodus cinereus). Aquesta espècie construeix els seus nius al fons marí, normalment en zones amb substrats de sorra o grava, sovint molt a prop de prats de posidònia. El mascle atrau les femelles al seu niu i, un cop han estat dipositats els ous, assumeix la responsabilitat de protegir-los i cuidar-los, mantenint el niu en perfectes condicions.
Aquest home aconsegueix la imatge somiada. Una petita embarcació transparent es col·loca amb cura, utilitzant fils de pescar gairebé invisibles, just damunt de dos taurons balena (Rhincodon typus) atrets amb menjar, mentre un dron capta l'escena des de dalt. Les fotografies resultants creen la il·lusió d'una trobada pròxima espontània, ocultant la coreografia acuradament orquestrada que hi ha darrere de la seva realització.
Chromatic Wounds explora les cicatrius ocultes que l'activitat industrial ha deixat en la natura, revelades a través de colors seductors però tòxics. Fetes a Geamăna —un paisatge transformat pels residus miners—, les imatges posen de manifest textures, línies i contrastos que transmeten una pictòrica sensació, al mateix temps que documenten una dolorosa realitat.